Núria Terradas va néixer a Vilassar de Mar el 1978 i actualment és mestra d’infantil a l’escola Maristes Valldemia. Des de petita ha estat vinculada al món del voluntariat.

Amb SED ha participat de la campanya formativa dels CTM dels anys 2000 i 2005 i també ho està fent aquest 2006. És voluntària del grup SED-Casal des del curs 2004-05 dins l’equip d’Educació i, també, des de setembre de 2005 és sòcia i membre del Comitè Executiu de la delegació.

Ser voluntari és vocacional? Fa ben poc que estava dialogant sobre això amb un grup d’amics. No vam arribar a cap conclusió concreta. Jo no sé si es vocacional o accidental del moment en què t’inicies en aquest món, però la veritat és que si miro enrere ja fa molts anys que em dedico a un voluntariat o altre.

Des de ben petita ja formava part del grup de la parròquia del meu poble, i a mesura que vaig anar creixent vaig anar assumint més responsabilitats dins el grup, fins que em vaig trobar al capdavant d’un grup d’adolescents preparant-se per rebre el sagrament de la confirmació, als quals jo els feia de catequista. Durant nou anys vaig estar portant diferents grups de nois i noies de 13 a 15 anys, ens trobàvem un cop per setmana i fèiem diverses sortides de cap de setmana, excursions, trobades amb altres grups, etc. Per altra banda, per tal de sensibilitzar una mica en el tema de la solidaritat, l’ajuda als més necessitats, també col·laboràvem en els diferents actes de solidaritat del poble (campanya de Mà Oberta i la campanya de recollida de joguines per Nadal, campanya de la fam al mes de febrer, etc.).

Però, a mesura que el temps passa, s’obren nous camins en el dia a dia i així va ser com vaig conèixer l’ONGD SED. Quan estava cursant el tercer curs de magisteri d’Educació Infantil, vaig anar a fer les pràctiques a l’escola Valldemia de Mataró. Jo en sóc exalumna i em va fer gràcia poder-hi tornar des de l’altra banda, no com a alumna, sinó com a «mestra». Des d’aquell moment, ja no me n’he desvinculat, ja que l’any següent hi vaig començar a treballar. D’això, ja en fa sis anys. Déu n’hi do, com va de ràpid el temps!

Durant aquest primer any, vaig conèixer SED. Jo ja feia força temps que rumiava poder realitzar alguna tasca de voluntariat a països del Sud, ja fos anant a desenvolupar alguna tasca al país fent-la des d’aquí.

I així vaig començar la formació dels CTM (Camps de Treball Missió) l’any 2000. Els caps de setmana a la casa de Llinars del Vallès, plens d’activitats que et fan divertir, però també pensar i reflexionar sobre molts temes diferents, la gent, les rialles, els cafès i les sobretaules, em van agradar i em van fer sentir com a casa i així m’hi vaig engrescar del tot. Durant aquest temps previ, et fan adonar que el voluntariat no consisteix només a donar un estiu i ja està; aquell any em van enviar al Paraguai, al Chaco. Va ser una experiència que em va canviar la manera de veure la vida.

No va ser fins a l’any passat, el 2005, que vaig poder tornar a participar de la campanya dels CTM, que ara li diuen d’Introducció a la Solidaritat Internacional. Portava cinc anys, des de l’any 2000, amb l’interior remogut i amb ganes de tornar-me a implicar en voluntariat pel desenvolupament, pel Sud. Aquest any passat vaig estar 45 dies a Fischat, una comunitat nivaclé, també al Chaco.

També vaig entrar a l’equip d’Educació de SED-Casal, un grup que dediquem un temps a crear materials de sensibilització per treballar el lema de l’any (el 2006, <<ENDeute>>).

Tot aquest voluntariat, els CTM a un país del Sud, les tasques que tots podem fer aquí, et fa créixer com a persona, t’ajuda a conèixer infinitat de coses que ignoraves i a descobrir moltes persones que fan que el camí de la vida tingui més sentit.

A tots aquells de vosaltres que alguna vegada heu sentit les ganes d’implicar-vos en algun tipus de voluntariat, que heu sentit el cuquet d’anar al Sud, des d’aquí us animo a no tenir por ni mandra, a llençar-vos, en aquest viatge tan fantàstic, amb responsabilitat i compromís.