Jordi Aguilar, 50 anys.
Mai no s’havia dedicat al voluntariat, però, des del gener de 2005, té el compromís de dedicar un parell de tardes a la setmana a donar suport a algunes de les tasques de SED.

Des de feia temps, perseguia la idea de fer alguna cosa més que dedicar-me a les meves coses i al meu entorn. No podia estar tranquil sentint diàriament la quantitat de barbaritats que es fan al món i no fer-hi res, però jo... què podia fer-hi?

Ho vaig tenir clar. M’apuntaria a una ONG! Buscant, buscant... vaig al·lucinar amb la quantitat d’ONG que hi ha a la meva ciutat i a Catalunya i em vaig alegrar de pensar que altres SÍ que han pogut fer el que jo somniava.

Finalment, em vaig decidir per SED. Vaig tenir una entrevista amb el delegat de l’ONG a Catalunya, Sergi Bernabeu, i ja el mateix dia vaig començar. Veient el meu perfil i les meves capacitats, em van proposar de formar part del grup de voluntariat de SED-Casal. M’encarregaria, de la base de dades de les persones i de les entitats col·laboradores (manteniment, modificacions, etc.), de redissenyar una nova web, ja que l’actual s’està quedant una mica antiquada, així com també de donar suport en algunes de les gestions de cobraments de donatius per rebuts bancaris. La idea em va agradar i faria una feina que suposava poder ajudar l’ONG i gaudir fent-la. I així vaig anar fent.

Al cap d’un temps, però, pensava que la meva era una ajuda de «segona», perquè realment quan es fan les coses valuoses és fent-les allà on es necessiten, «in situ», al Paraguai, a Tanzània...

Vaig parlar una altra vegada amb el Sergi. Va ser una conversa molt enriquidora, perquè em va fer veure que en el voluntariat mai no hi ha una ajuda «de segona», que tota ajuda, sigui quina sigui, és important, i que qualsevol cosa que es faci, per petita que sigui, significa que hi ha algú que se’n beneficia. I ara així ho crec.

Ara hi vaig molt a gust. Em sento feliç i m’ha donat l’oportunitat de veure realment, de primera mà, la feina que es fa en aquells països on SED col·labora. He conegut gent que ha fet tasques importantíssimes allà on ha estat, també he conegut alguns dels voluntaris que sí que viatgen i alguns dels missioners que passen per Barcelona. He vist les coses que es fan als camps de treball-missió i la gent que ha col·laborat en la seva preparació (en les reunions inicials, les xerrades, etc.). He vist la gent que hi col·labora des d’aquí, sense necessitat de traslladar-s’hi, he vist...
Per això, només tinc paraules d’agraïment per a SED i per a aquelles altres entitats de caire social que promouen la participació de persones voluntàries, que faciliten que persones com jo puguem col·laborar i donar el nostre temps als altres.

Gràcies a aquestes entitats, hi ha voluntaris i voluntàries.

GRÀCIES!