El Paraguai és un dels països més desconeguts d’Amèrica Llatina. No té sortida directa al mar, i és fronterer amb l’Argentina, Bolívia i el Brasil. El seu territori és gairebé de 407.000 km2, semblant a la d’Espanya, però la població no arriba als 6.000.000 d’habitants. D’aquests, el 19,5% viu amb menys d’un euro al dia. La seva petita extensió en comparació amb els països veïns i els pocs recursos naturals de què disposa li ofereixen un futur ben poc esperançador.

Gairebé més de la meitat del territori és la zona anomenada El Chaco, semi-desèrtica i amb grans extensions de terreny gairebé verge. A les zones rurals, on viuen més de 3 milions de paraguaians, gairebé el 75% obté l’aigua per beure, cuinar i banyar-se de pous, la majoria d’ells sense cap mena de bomba o motor elèctric per fer més fàcil la seva extracció. L’altre 25% es proveeix d’aigua directament dels rius i deus o, en el millor dels casos de la pluja, quan és l’època.

L’economia està basada fonamentalment en l’agricultura i la ramaderia. En l’àmbit industrial destaca la central hidroelèctrica binacional d’Itaipú (depenent del Brasil i Paraguai), que és la segona més potent del món.

El producte nacional brut per càpita és d’uns 2.000 dòlars EUA i el desenvolupament de les activitats econòmiques es veu molt limitat per les deficients xarxes de comunicació disponibles. Alguns dels grans problemes del país són la corrupció de les institucions governamentals i el deute extern amb altres països.

La taxa d’alfabetització oficialment és del 93% en els homes i del 90% en les dones, i l’esperança de vida escolar és de 9 anys, tot i que a les zones rurals, que són la gran majoria, aquests indicadors són molt més baixos. Segons les lleis nacionals, l’ensenyament és gratuït, però l’Estat només arriba a pagar el sou dels mestres, i són les associacions de pares i comunitats veïnals les que han de fer-se càrrec de la construcció i manteniment de les escoles, del mobiliari i, fins i tot, del material escolar bàsic. Això fa que, a l’hora de la veritat, molts nens i nenes no estiguin escolaritzats.

Els carrers d’Asunción, la capital del país, són un clar exemple d’aquesta situació de marginalitat. Les cruïlles dels carrers estan plenes a totes hores de nens i nenes venent llaminadures, fruita, diaris, caramels, netejant cotxes...

Els llocs on treballa SED habitualment, en col·laboració amb gent del país i les comunitats religioses dels Germans Maristes, són les següents poblacions i els seus voltants:

· Mariscal Estigarríbia (departament de Boquerón)

· Horqueta (departament de Concepción)

· Coronel Oviedo (departament Caaguazú)

· Caaguazú (departament de Caaguazú)

· Limpio (departament Central)

· Asunción (departament Central)


Links a informació del Paraguai: Diari ABC-Color Diari Noticias Cultura Guaraní