Activitats
Educat 2.0
Professorat
Excursió a les mines de Cercs
Un petit viatge al segle xx
Avui dia cinc de desembre tot el curs ens hem vist submergits en un viatge al·lucinant on hem descobert
la manera de viure, la societat del segle XX. En aquest viatge hem estat en un lloc que té 150 anys d’història,
a les afores de Berga, concretament a les seves mines. Hem après que una mina era una colònia, és a dir, com un
poble però més evolucionat, en quan a la manera de viure. El que entenem nosaltres per “colònia”, un tipus de
localitat sense importància, però no és el mateix quan t’introdueixes dins de la pell d’un miner. Aquests
treballaven dotze hores al dia, a més no cobraven diners sinó uns "vals" que els hi donava l’empresari
(fundador de la colònia) per que ells es compressin alguna cosa. L’empresari ho tenia ben muntat, ja que
aquests vals li arribaven a ell un cop darrere l’altre. Més tard l’empresari els hi pagava diners.
Quant a l’educació, els nens els ensenyaven els cures, capellans... mentre que a les noies les monges.
Els nois començaven a treballar a la mina als dotze anys. Les noies estaven destinades a treballar a la
indústria tèxtil o bé a cuidar de la casa. L’empresari oferia als miners una llar on no només visqués
una família sinó dos. Una faria el torn de dia i l’altre el de nit. Els miners morien joves per intoxicació
de gasos, ja que quan picaves un tipus de pedra determinada treia gasos tòxics, motiu pel qual també fumaven,
perquè sabien que tard o d’hora acabarien morint. No obstant això, els miners tenien les seves pròpies tècniques
per evitar-ho, una d’elles: tenien un canari en una gàbia de tal manera que com els pulmons d’aquest
són diminuts a la mínima que s’escapés algun tipus de gas tòxic, aquest s’ofegaria, i per tant quan els
miners veien que el canari era mort, sortien corrents cap a la sortida de la mina. Una d’elles més primitiva:
com que els miners feien les seves necessitats a la mina, venien les rates, que ni havia moltes, i s’alimentaven
dels excrements, quan els miners veien que les rates es dirigien cap a la sortida, els miners ho feien darrere
d’elles. La més avançada: per veure quan hi havia desprendiment, col·locaven unes columnes de fusta que sonaven
cada cop que hi havia desprendiment, i per tant els miners podien sortir abans d’això.
Si els miners es posaven malalts acudien a l’únic metge de la colònia, que era un càrrec hereditari, si aquest estava
malalt algun dia, el pacient havia de baixar caminant cap al poble més proper de la colònia, que era a Berga capital,
a onze quilòmetres de la colònia, aproximadament a tres-quatre hores a peu.
Això només és un breu resum del que vam aprendre a les mines. Una excursió plena d’història i d’emoció, convido a la
gent que hi vagi, sempre va bé fer un viatge en el temps. Ara només cal gaudir del pont.
Visita al centre obert Rialles
El 24 de novembre el curs de 3 ESO “C” vam anar al centre obert rialles a Santa coloma ja que al 1r
Trimestre ens tocava la matèria d’Educació per a la Ciutadania. Tot va començar en un curt i divertit
viatge amb metro.
Això no es important el millor va ser com ens van rebre en Raúl el director del centre i una de les educadores
del centre la Pepi. Vam baixar al menjador i allà ens van explicar què era el Rialles. Als 10 minuts de començar
les preguntes va vindre una de les senyores de la neteja, ens va comentar que ella portava de voluntària
10 o 12 anys es notava que estaven motivats, igual que nosaltres.
Va ser molt divertit i una mica dur d’escoltar els casos amb els que es troben ja que hi ha casos en el món
que no ens donem compte i no els hi donem importància ja que només ens preocupem de nosaltres i els demés,
com nosaltres estem bé, que més dona, doncs estem molt equivocats!
En Raul, el director que ens va fer la visita era molt amable i estava molt orgullós del seu treball al
principi de la visita vam fer preguntes, seguidament vam fer una visita pel centre i ens van explicar tot
el que feien els nois i noies des dels mes petits fins als mes grans els de 18 anys. Marc González López 3r ESO C
Contes
Farà cosa d’unes quantes setmanes, que els alumnes de 1r d’ESO, per a uns exercicis de català havíem de passar un text no literari a un de literari, aquest text anava sobres les cuques de llum, hi ha contes que han quedat molt bé i per això us els volem ensenyar.
El pobre traidor
La Bri, la cuca de llum especial
La cuca de llum
Ona i les fades
Per molt que el físic sigui diferent
Convivències a 4t d'ESO
Dilluns 26 quart de la ESO vam marxar de convivències. Vam anar a Llinars del Vallès,
a la casa Marista. El viatge el vam fer en metro i tren, va ser un viatge molt llarg però el vam
poder gaudir parlant i cantant amb els nostres amics i companys. Quan vam arribar ens vam posar
a esmorzar. Seguidament vam fer l’activitat preparada pels nostres tutors. Ens vam dividir en
grups de tutor personal, i havíem de reflexionar sobre unes preguntes proposades i llegir una carta.
Ho vam fer així durant 20 minuts. Després vam asseure en rotllana i amb un cabdell de llana vam començar.
Consistia en presentar-se, dir una afició i després respondre una pregunta formulada per la persona que
anteriorment havia tingut el cabdell. Així vam anar formant una mena de teranyina i ens va permetre
conèixer millor als nostres companys i al nostre tutor. El temps restant el vam gaudir rient, jugant
o escoltant música. Va ser un dia bastant constructiu però sobretot molt divertit.
Paula Sevilla, 4t ESO C
Projecte de servei
Formació
Al començar el curs i el trimestre a la matèria d’Ètica dos voluntaris del Banc de Sang
i Teixits, l’Arnau i la Maria, van venir al nostre col·legi a donar-nos informació i
coneixement sobre la sang i la donació de sang en general. La formació corresponent
va durar tota una tarda i tots nosaltres vam aprendre més del que ja sabíem o ens
havien explicat sobre el tema. L’Arnau ens va explicar el que era bàsic sobre el
tema i la Maria s’encarregava de fer fotografies. Durant un moment de la tarda els
alumnes ens vam repartir en diferents grups i l’Arnau ens va proporcionar informació
sobre un tema de la sang i al cap d’una estona vam exposar sobre el tema que ens havia
tocat a cada grup. Vam passar una tarda profitosa i entretinguda per tots.
Creació de materials
Per tal d’organitzar-nos millor en l’elaboració dels materials ens vam dividir en
petits grups de treball, que vam anomenar comissions, de tres o quatre persones on
cadascuna d’aquestes tenien una tasca diferent a realitzar.
Hi havia una comissió que s’encarregava de dissenyar els cartells i pancartes per després
penjar al carrer, una comissió que va crear una petita obra de teatre per poder explicar
la importància de donar sang als nens més petits de l’escola de forma més dinàmica i divertida,
també es va fer l’elaboració d’un vídeo on es recollia tota la informació necessària per
difondre-la per les aules l’edifici de Secundària i Batxillerat, un altre grup es va encarregar
de redactar un carta dirigida als veïns més propers a l’escola per tal d’informar-los de la
campanya que s’estava fent des del col·legi, i per finalitzar hi havia la comissió encarregada
de realitzar el obsequis que després s’oferien a les persones que acabaven de donar sang com a
mostra d’agraïment pel seu temps i la seva ajuda.
Estem molt contents del nostre treball i dels materials realitzats ja que han fet possible la
difusió del projecte i ha servit per a que tots els alumnes ens impliquéssim, poséssim de la nostra part i una mica de nosaltres.
Difusió
Per tal de difondre el nostre projecte de servei, els alumnes de 4t d’ESO estàvem repartits en diferents
comissions. Uns quants ens vam encarregar de difondre el nostre projecte de servei dies previs a la donació.
Uns alumnes van preparar les cartes per les famílies i els veïns i es van encarregar de repartir-les per
l’escola i pels voltants del col·legi. D’altres es van encarregar d’elaborar un programa de ràdio d’una
durada de 20 minuts per difondre’l a la ràdio de la ciutat. Uns altres van preparar una petita obra pels
alumnes d’infantil i primària i un petit video pels de secundària i batxillerat. I finalment, uns van
encarregar-se de crear cartells i “flyers” i repartir-los per l’escola i per la ciutat.
Tots els alumnes, pares, ciutadans, etc van quedar concenciats del important que és donar sang.
Dia de la donació
Va arribar el moment en el que tots els alumnes que havíem estat treballant durant tot el trimestre
en la donació de sang havíem d’aplicar tota la feina treballada durant el trimestre.
A la sala del teatre del col·legi es van fer els preparatius per a la donació, perquè es pogués
realitzar el projecte, i comprovar si realment s’havia aconseguit l’objectiu bàsic, sensibilitzar
a la gent sobre un tema tant important com és la falta de sang en les persones.
S’hi van col·locar una sèrie de llits portables els quals es farien servir per a la donació.
En les quals els donants s’hi estirarien per acomodar-se durant la donació.
Es va col·locar, però, una taula amb obsequis i una beguda amb menjar per a que després de la donació,
els donants poguessin prendre quelcom per tal d’evitar mareigs o malestar.
Els obsequis eren totalment artesans, ja que els van fer els alumnes de la comissió dels detalls pels donants.
Per tal d’omplir els formularis els quals se’ls hi donaven per comprovar si eren aptes per donar sang,
se’ls acompanyava a l’escenari del teatre, on es trobava una taula central, amb diverses cadires, perquè
els futurs donants poguessin assseure’s i escriure tranquil·lament.
També, hi havia un metge personal el qual després de parlar amb ell et confirmava si podien donar.
D’altra banda, si no eres apte per a la donació, podies ser obsequiat amb els diferents detalls dels alumnes..
Van venir un total de 40 persones aproximadament, i 13 noves donacions. Estem molt satisfets de la feina
personal que vam realitzar, incloent la dels professors, i la de les persones que van donar 5 minuts del
seu temps, per salvar 1 vida.
Parlem de la mort
A la matèria de ciutadania, els alumnes de 3r C vam treballar el tema de la mort. Per fer-ho, una de les activitats era la de fer una redacció sobre com t’agradaria que fos la teva mort. Una de les coses que vam aprendre va ser que, encara que al principi no volguéssim parlar-ne, no passa absolutament res, al contrari era bo parlar del tema. Alguns alumnes se’ls va oferir la oportunitat de penjar les seves redaccions a la web del col·legi. A qui les teniu, esperem que us agradin.
El Projecte "Xim i Xesca" dóna els seus fruits!
A finals d’octubre el col·legi Maristes Champagnat va rebre un paquet-regal “Xim i Xesca”
en referència al Concurs 5 anys de Xim i Xesca, animant els nens a llegir.
D’entre tots els nens i nenes que des de principi d’aquest curs i a 15 d’octubre haguessin
llegit almenys un llibre de la biblioteca Xim i Xesca recomanat per a la seva edat i
haguessin aconseguit 30 punts, se sortejaven 30 premis: un llibre i un regal sorpresa
especial aniversari (samarreta amb el logo).
Els professors responsables d’aquest projecte vam estar molt satisfets que una alumna
de 2n d’ESO (MÍRIAM AMIGÓ, de 2n d’ESO B) fos la guanyadora d’aquest sorteig i sortís
a la pàgina web del Xim i Xesca.
Volem donar l’enhorabona a la Míriam i engrescar a la resta de nois i noies
de 1r i 2n d’ESO que s’animin a participar al proper concurs que tindrà lloc
el 15 de desembre.
El més important, però, és que molts alumnes estan motivats perquè ells mateixos
poden escollir el llibre que més els agradi d’un gran ventall que s’ofereixen, i
perquè llegint cada dia una estoneta i anar fent els qüestionaris els dóna punts per a poder participar als concursos.
Moltes felicitats a tots i totes i animeu-vos a llegir cada dia una estoneta i
passar una molt bona estona!
Cap d’estudis d’ESO i Cap de Departament de Llengües.
Correu web
Documents
Comunicat d'incidències